L’ANC aposta pel consum estratègic de país
No cooperar amb els pilars del poder polític opressor. Aquesta és la idea: que el consumidor català busqui alternatives a les empreses de l’Íbex 35 i que sustenten el règim del 78 i s’obri a alternatives afins i empoderades amb el país i, quan calgui, amb la idea de República Catalana. Amb aquest objectiu l’Assemblea Nacional Catalana, ANC, va muntar ahir al Pla de Palau de Barcelona la fira Eines de País, amb entitats de sectors “estratègics”, entre els quals l’energètic i les telecomunicacions, amb caràcter propi i desmarcat dels poders fàctics de l’Estat espanyol. La fira va explicar al gran públic què és el “consum estratègic” i va insistir en la força que té la gent del país amb cada una de les decisions de consum diàries.
Un cop va deixar de ploure, a mig matí, hi va haver cues per demanar informació als diferents estands muntats al Pla de Palau. A Catgas, l’empresa catalana d’energia; a Fibracat i Parlem Telecom, de telecomunicacions; a Mútuacat o Mussap, d’assegurances. Tothom volia saber què suposa fer un canvi de companyia i què costa. La cooperativa Opcions, per exemple, va explicar que a més d’assessorar fa el canvi de companyies a tots els qui s’hi associen. Un dels responsables va dir que el consum “és una eina de transformació social poderosa” i que s’ha d’apostar pel “consum conscient”.
Un altre dels cavalls pels quals aposta l’ANC són les cambres de comerç (“Què suposa tenir unes cambres de comerç que ara treballin per la independència? Que implicava que treballessin per l’autonomisme com fins fa poc?”). I, a més, els col·legis professionals i els sindicats que respectin l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya. En Marc, de l’Intersindical-CSC (sindicalisme republicà, sindicalisme de classe), va assegurar, per exemple, que en dos anys han passat de 1.000 a 5.000 afiliats.
Una de les parades era la del Cercle Català de Negocis, CCN, on a banda d’informació es va repartir Raons pel sí. Per a indepes que encara no saben que ho són, el darrer estudi d’Albert Pont amb dades empíriques i xifres i gràfics que demostren que amb la independència el model econòmic català seria més productiu, socialment més just i políticament més participatiu. L’ANC tenia en aquesta fira un punt per rebre visitants internacionals i un altre on es van fer xerrades de, per exemple, la importància de la llengua pròpia i de fer-ne ús.